Hort Ecològic Sa Quintana

L´any 2001-2002 varen construir el primer hort a
l´escola Sa Quintana. Era petit i estava entre dos pins.
Estava darrera l'edifici nou.
Aquell lloc no era apropiat perquè li pegaven les
pilotes damunt i espanyaven les plantes.
Com que pensàvem que era una bona idea tenir un hort, però el que teníem no estava ben situat, li demanàrem a l'Ajuntament que si podia fer un nou hort devora els pati gran                                                                   

 L’hort de l’escola Sa Quintana actualment té sembrades cebes, (que hem sembrat els alumnes de tercer), faves, lletugues, cols i pèsols. L’hort està envoltat d’arbres fruiters com per exemple: la perera, la llimonera, el magraner, el
nesprer i una figuera. Aquest any hem anat a l'hort a
observar els arbres per saber com eren i quins canvis fan. També hem anat a regar les hortalisses que hi ha sembrades.
Devora l'hort hi ha una caseta on guardam les eines i un tancat amb animals entre els qual podem trobar: gallines, pollets, conills, coloms, guàtleres, perdius i tudons.

També hi haurà hort ecològic a l'escola nova!!
Als nins i nines de tercer ens agradaria que hi hagués hortalisses com: tomatigueres, cebes, lletugues, pastanagues, cols, alls i carabasses.
Enmig plantes aromàtiques com el romaní, flors com roses.             
I envoltant l'hort arbres com: tarongers, llimoneres, nesprers, pereres, pomeres, ametlers.
També ens agradaria fer el mateix que ara: sembrar, donar menjar als animals, observar els arbres i els animals.          I això és el que ens agradaria fer al nou hort ecològic.                                                                 
 
LA IMPORTÀNCIA DE L’HORT
L’hort és un projecte molt bonic i ens agrada molt anar-hi.
No totes les escoles tenen la sort de tenir un hort ecològic.
És important tenir arbres, plantes i flors perquè les plantes donen oxigen.
També és important tenir l’hort perquè podem aprendre més coses de la natura, a protegir i tenir cura de les plantes.
                                                                         
                                                                             
                                                                           
                                                                               
                                                                         
                                                                                   

























                                                                                                                                              

El procés d'elaboració de l'oli a una tafona

                                             

El procés d'elaboració de l'oli a una tafona.

                                                                           

La història comença quan les dones i els nins anaven a recollir les olives d'en terra. Les oliveres estaven damunt la marjada . Amb les someres, els homes duien les olives amb les beasses.                                            

 

Quan arribaven al poble amb les someres duien les olives a la tafona.

 

La tafona és una habitació rectangular que estava dins la casa. La tafona tenia quatre parts que eren: Molí de sang, la premsa, el fornal, les finestres i els transportins. 

 

Descarregaven les olives per tirar-les per un forat fins que arribaven a una pica de pedra de dins la tafona.

 

A dins la tafona hi havia una caldera que es deia fornal i allà encalentien l'aigua, i tot això ho dirigia un home que li deien el dimoni, perquè necessitaven aigua calenta per fer l'oli.

 

 

Dins la tafona també hi havia un aparell que es deia molí de sang, perquè funcionava amb força animal. L'animal que feia funcionar el molí de sang era una mula. Els aparells del molí de sang es deien sumola, tremuja, rutlo i arbre. Per sa tremuja li tiraven ses olives i es rutlo les esclafava i feia una pasta que es deia pinyolada.

 

Després, hi havia una altra eina, on dintre hi ficaven la pinyolada i un litre i mig d'aigua. Tenia un forat per ficar-li un pal per aguantar que es deia trasportins. Primer, es posava el pal i després els esportins, un damunt l'altre. Tenien forma de cercle.

 

 

Hi havia un aparell que es deia premsa, era de fusta i per fer-lo funcionar hi havia d'haver dos homes que li feien donar voltes perquè sa premsa esclafàs els esportins plens de pinyolada per separar el líquid de la pinyolada.

 

 

Quan l'oli estava embotellat, el duien a les botigues del poble o també el venien ells.